Quadern Mediterrani (3) - La necessària transformació del Socialisme Valencià
Sunday, May 31st, 2009
Queda dit des d’un principi, i abans que entre a discutir la raó principal d’aquest article, que jo no suporte els postulats independentistes d’alguns partits autodefinits progressistes Valencians. La proposta independentista no només em sembla ridícula en un món que camina irresolublement cap a la globalització –ens agrade o no-, sinó precissament pel caràcter irresoluble del fet globalitzador la proposta nacionalista és reaccionària, no progressista. El futur passa per com estructurem i implementem la globalització, no per un tradicionalisme romàntic que, a banda de nostàlgic, pot declarar-se valedor de polítiques d’esquerres.
Dins de la meua impressió, els nacionalistes neguen la realitat mundial, i fallen al tractar d’entendre la dinàmica local de la societat Valenciana. És a dir, són per definició una opció -això sí, legítima- socialment perifèrica i un pot estar segur que mai guanyaran unes eleccions, a més a més quan tradicionalment es concentren en aconseguir representació parla-mentària. Per a mi, els votants d’aquesta opció política perifèrica i quasi neo-Carlista, interpreten la política i el suport a unes idees d’una manera regida més per les regles de la estètica y la moda que de la responsabilitat ciutadana. Però això serà el tema central d’un futur article, i no vull estendre’m ací massa.
Aquest article present tracta de la transformació necessària del Socialistes si aquells volen realment tornar a guanyar unes eleccions a Corts. Seguint la valoració del moment històric que estem vivint que feia a l’anterior article (Quadern Mediterrani (2) - ¿Qué vol ser València?) és la tasca dels Socialistes reinventar el concepte i la implantació del Valencianisme progressista. I reinventar-lo des de i per a València: un Valencianisme progressiu modern i integrador de les sensibilitats Valencianes, que esdevinga atractiu tant pels immigrants com per als nacionalistes moderats, o inclús per a algun regionalista despistat.
La tasca és doncs redefinir i modernitzar el concepte de Valencianisme, tràure-lo tant del costumbrisme més ranci com dels desatins nacionalistes que generen una animadversió contraproduent per als ideals progressistes, i en general inclús dels ideals dels mateixos nacionalistes. Aquesta modernització, això sí, no pot ser mai mimetitzant: no ens podem convertir en una segona marca d’allò que la dreta ha venut als Valencians en qüestions identitàries, apropiant-se dels símbols de tots. El nou Valencianisme ha de recobrar-nos la dignitat de poble, ha de ser fresc i nou, i semblar-ho. Ha de desfer confusions lingüístiques i històriques amb claredat i sense complexos, ni davant de Madrid, ni de Barcelona, ni de València.
I tota aquesta discussió prèvia sobre un nou Valencianisme l’he portada a terme perquè el problema de València no és polític, sinó identitari. L’esquerra ha de redressar el procés que el PP ha portat a terme durant massa legislatures, ha de redefinir una identitat Valenciana Progressista; ja que de moment sembla sociològicament que la única identitat possible en València és el Valencianisme de xixa i nabo, però integrista, que ens han venut els conservadors.
El PP ha fabricat amb gran èxit una identitat pròpia pels valencians, sobre tot per a València ciutat, una identitat cosida a medida i que hàbilment ha conseguit desterrar de la societat la impressió històrica sempre latent de sucursalis-me. El PP reinventà i va fer seu el Valencianisme: absorbent primer i aniquilant després a Unió Valenciana, demonitzant després als nacionalistes del Bloc, i curiosament aconseguint clavar dins d’eixe mateix sac dels catalanistes al PSOE i a EU). D’alguna manera, i per que se m’entenga, van crear una versió local de la famosa tàctica d’Aznar d’anomenar a tots els qui no foren ell anticonstitucionals. Tant els nacionalistes, com el PSPV, com EU són catalanistes i, per defecte, anti-valencianistes.
El Socialisme Valencià ha de dependre a vertebrar-se fora del partit, a generar estructures civils que articulades d’una manera coordinada poden generar un àmbit de pensament i acció progressista, i permetre que el nou Valencianisme d’empremta Socialista isca de les parets de Blanqueries i prenga els carrers, les universitats, etc. Si els Socialistes de hui en dia poden dependre alguna cosa dels nacionalistes és la seua efectivitat en vertebrar-se. Forçats per un entorn social més bé hostil han segut tremendament eficaços en organitzar als seus i, el que és més important, en vertebrar un àmbit propi de ralacions, de cultura i pensament, de publicacions, de convivència, una miríada de fundacions, entitats i seus culturals que s’articulen de manera eficacíssima donat el nombre de militants del que disposen.
Aquesta serà la única forma de ampliar espais electorals en València: plantejant el repte electoral com una batalla de vertebració d’un àmbit d’acció i pensament contra un altre. Només excel•lent en la aplicació d’aquestos principis serà l’única manera de recuperar els vots que de moment atresora la dreta simplement per les qüestions identitàries exposades més amunt.
Per últim, el partit. Necessitem una federació forta amb una direcció clara. Si cal tallar alguns colls polítics –per molt assentats que estiguen- s’han de tallar. No fer-ho seria encara pitjor (només hi ha que veure al partit a dia de hui). Després, el partit necessita un líder que convença no només als seus, sinó que tinga el carisma necessari per a il•lusionar a l’electorat progressista. Alarte tindrà el suport del partit, però careix del carisma i de la valentia per redefinir el Valencianisme Progressista de una manera necessariament digna. La moció de canvi de nom de la federació de Partit Socialista del País Valencià a Partit Socialista de la Comunitat Valenciana és indigna d’un dirigent d’eixa federació, i demostra el tipus d’idea de Valencianisme Progressista que té el present dirigent Socialista.
Ja estem farts de líders Socialistes Valencians que no han segut mai líders, sinó simplement aquelles persones afortunades que van aconseguir l’impossible dins del guirigall de la federació i es van assegurar els vots necessaris per a convertir-se en secretari general. No podem continuar funcionant amb líders possibles, necessitem líders nats: amb el carisma i les qualitats humanes per tornar a il•lusionar a la societat Valenciana amb un projecte de progrés, que siguen capaços de portar el canvi i transformar la nostra societat.
El nostre example ha de ser un socialisme que no s’asuste de dir-li al país allò que creu, i que tinga la valentia de redefinir novament (com va fer hàbilment el PP) i de una vegada per totes què vol dir Valencianisme desde una postura progressista, democràtica, tolerant i respectuosa, però també fidel a la veritat i a la Història.
Anime als socialistes valencians a llevar-se de damunt tots els complexos que més d’una dècada de feixisme de baixa intensitat ens ha deixat en el cos i a mostrar obertament a la societat valenciana que la combinació Progressista /Valencianista no només és possible, sinó necessària.
La història d´aquesta ciutat estranya i inclús llunyana per a gent d´ací va més enllà Oscar. No m´entengues mal… encara que compartisc alguns ideals d´esquerres, sòc totalment socialista i no tinc cap problema en afirmar-ho, cosa que per ací és com si digueres que perteneixes a una altra nació, mira lo que et dic!!!!!. És a dir, entenc cadascun dels arguments ací dalt exposats peró…
sòc radical en el sentit de que;
ací es tenen que tallar unes quantes plantetes. Tallar d´arrel i tornar a plantar de nou. Aquesta ciutat que avui respirem està plena d´una hipocresia barata i provinciana que està molt lluny d´entendre que el camí és un altre. La societat valenciana, en general, està plena de gent que fa gala d´una cultura que en el fons no entén i d´un tradicionalisme conservador que fà ja fins olor…
Bufff… ja em perdonaràs, però trobe molt a faltar el meu autoexili… les coses, al menys per a mí, eren moooooolt diferents. A nivell social… clar està.
Pat,
Precisament això que tu comentes és una de les coses que nomene a l’article i que crec que s’ha de canviar, la percepció quasi d’extranys a la pròpia terra, de ser d’una altra nació que molts progressistes (i gran part de la societat) han acceptat durant anys; que és una condició inventada per la dreta al reinventar el Valencianisme d’acord a l’expressió o conmigo, o contra mí.
La hipocresia barata i el xanxullisme són part de totes les societats, i en especial de la societat valenciana, és cert. La meua proposta a l’article és que el Socialisme es vertebre d’una manera més eficaç dins la pròpia societat i siga capaç de transmetre-li uns altres valors més dignes, precissament per anar renovant el planter, que demanaves tu. No es pot fer política unicament des de Blanqueries, i el País Valencià necessita que el seu progressis-me social (què és major del que la dreta ens ha fet creure a tots) puga articular-se com a massa social mitjançant la creació de foros de discusió, associacions cíviques, cicles de concerts, conferències, publicacions, espais a internet, etc. Serà la única manera de que el espai sociològic progressista es dignifique a ell mateix (independentment dels conservadors) i transmitisca la informació, i la necessària motivació als electors d’esquerres.
També plantejava que els Socialistes, com a individus, abandonen l’exil.li interior al que s’han resignat i isquen de l’armari amb força, exigint-se a ells mateixos i al partit que els representa el màxim esforç, i rigor per a enfrontar-se a aquest repte, que no per més complicat és menys necessari afrontar.
Un abraç